Abans de l'acte presencial en què tots van discutir sobre diferències i similituds entre biologia i física, es van anar calentant motors via email. Aquest és l'intercanvi de correus entre els quatre conversadors i la moderadora:
La Sílvia Bravo va dir:
Per començar a trencar el gel, us proposo una pregunta-reflexió: "la física de partícules és a la cosmologia com X és a l'ecologia". I la pregunta és què és X? Podem o no fer aquest paral·lelisme? Per què? És a dir, a partir de la comprensió de les partícules indivisibles i les seves interaccions, podem arribar a predir paràmetres cosmològics? Existeixen unes lleis fonamentals a la biologia similars a les de la física que et permetin predir paràmetres macroscòpics dels sistemes vius? Podem pensar què seria l'equivalent d'una partícula, entesa com a constituent bàsic del cosmos, en la biologia? d'alguna manera, això està lligat amb en quin moment passem de partícules a vida... potser la resposta és que no podem fer aquest paral·lelisme perquè els sistemes biològics tenen un grau de complexitat més elevat. O és un tema d'escala? O és per què un ecosistema sempre és un sistema obert?
El Jordi Bascompte va dir:
Tan sols unes ratlles per dir-vos que estic pensant la qüestió general que va plantejar la Sílvia i crec que es una molt bona pregunta. La teoria metabólica de Jim Brown i d'altres seria un exemple en ecologia de teoria que parteix de principis bàsics i pretèn predir patrons macroecològics. Podria ser, doncs, l'equivalent de la física de partícules. Aquesta seria la meva resposta que podem discutir amb profunditat el dia del debat. Per altre banda, amb en Ricard V. Solé vàrem publicar un llibre a Princeton University Press on la idea era reflexionar sobre si la física es un bon marc de referència per entendre els sistemes ecològics. Crec que és bastant adient per al debat: http://www.pupress.princeton.edu/titles/8224.html
El Jordi Flos va dir:
A mi em preocupen de sempre l'aparició natural "d'entitats". Els models es basen en entitats que reconeixem i definim (visió "atomista"), però sembla que la natura s'encarrega de crear entitats macroscòpiques a partir d'elements microscòpics, com en certes formes de modelització podem distingir estructures macroscòpiques i propietats emergents a partir d'una dinàmica definida en termes microscòpics.... Crec que el temps té relació amb l'escala espacial i la memòria,... i no dic res més per ara. Ja sabeu que tinc moltes preguntes per fer als físics... i a en Jordi segur que també.
El Lluís Garrido va dir:
Es podria pensar que un sistema ecològic es pot descriure a partir d’una col·lecció d'equacions bàsiques, una per cada parella bitxo-bitxodiferent del sistema? Com es determinen?
Si pensem que potser hi hagin, com descriure els fenòmens col·lectius a partir de les equacions bàsiques (mecànica estadística) assegurant-nos, així mateix, que aquesta descripció compleix les lleis de la termodinàmica? Com incloure la seva evolució genètica/darwiniana?
Esperem que algun dia aquestes lleis bàsiques es puguin deduir de les lleis físico-químiques que regeixen els mon microscopi de les molècules de les quals estan fetes els bitxos?
(Pregunta amb alt contingut religiós): hi ha bitxos que s'autoanomenen "conscients i intel·ligents" i que tenen la sensació de ser lliures (ja sabeu quin són). Les anteriors preguntes, però sobre tot la darrera, també són vàlides per aquests?
El Josep Antoni Grífols va dir:
Jo potser voldria encetar una altra línia més epistemològica (perdoneu la paraulota) i és aquesta: la mena de coneixement que proporciona la física és de la mateixa classe, tipus, ordre...(no sé afinar prou el qualificatiu) que la mena de coneixement que dóna, posem per cas, la biologia, ecologia ...? Jo crec que no. La mateixa química, que podríem dir que és pròxima a la física, crec que, a nivell epistemològic, és molt diferent de la física. Quan la química penetra en la seva fonamentació última, deixa de ser química i és física. Vull dir que una disciplina és un sistema fet d'un corpus doctrinal, unes regles de joc, uns objectius, unes presuposicions compartides pel gremi d'oficiants d'aquesta disciplina que no són fàcilment transferibles a d'altres disciplines. No és probablement possible fer una transició contínua d'una disciplina a una altra, d'una matèria d'estudi a una altra. No crec, per exemple, que el que entén un físic per una llei de la natura sigui fàcilment homologable a el que entén un biòleg per una llei de la natura.
